divendres, 31 de juliol del 2009

Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño

Avui toca un dels descobriments més grats dels darrers temps. Després de sentir a parlar per tot arreu de 2666, l'obra imponent i llarguíssima de Roberto Bolaño, xilè de naixement que va viure molt temps a casa nostra, vaig pensar que calia tastar-lo. I com que les causalitats de vegades són precioses, quan vaig anar a comprar-me 2666 a la llibreria no el tenien, i em vaig conformar amb Los detectives salvajes, que deien que era molt bona. Coi, si ho és! Quin gaudi de cadascuna de les pàgines, que no són pas poques.

Vegeu la fitxa del llibre a Anagrama: http://www.anagrama-ed.es/titulo/CM_232

.

dijous, 30 de juliol del 2009

Patrick Wolf, l'inefable

Avui parlo d'un dels artistes més interessants i més estrafolaris que hi ha. Patrick Wolf és anglès, ha estudiat violí la meitat de la seva vida i coneix molt la música. És jove (nascut el 1983), toca molts instruments i, a més de vestir ben estrafolàriament i de reinventar-se a cada disc, compon cançons boníssimes que, sovint, van més enllà de la música normaleta a la qual estem acostumats. Pot fer peces sublims (The libertine), optimistes (Magic position), divertides (Get lost), fosques (Tristan), sinistres (Vulture), inquietants (The childcatcher), himnes (Who will?), balades (Enchanted)...

Tanmateix, no ens enganyem: costa una mica entrar dins de la música d'en Patrick, però val la pena la mica d'esforç. Jo ho veig clar: a l'hora de fer música, ell sí que hi veu clar!

Vegeu la seva web oficial: http://patrickwolf.com/
Vegeu el seu myspace: http://www.myspace.com/officialpatrickwolf

"Sorrow by name, and sorrow by nature..."

dilluns, 27 de juliol del 2009

La confessió o l'esca del pecat, de Palau i Fabre

Es tracta d'un caprici verd de Palau i Fabre, un cant exaltat de passió i luxúria, marranot i líric a parts iguals. Es llegeix de seguida, amb delit, i com que és una obra de teatre tan curteta (d'un sol acte), et queden ganes de continuar llegint un cop l'has acabat. En definitiva, anima qualsevol tarda.

Vegeu la fitxa del llibre: La confessió o l'esca del pecat

dissabte, 25 de juliol del 2009

Rebecca, de Daphne du Maurier

No em cau de les mans, perquè em té ben enganxat, l'obra mestra de Daphne du Maurier. Si comenceu a llegir Rebecca, amb deu pàgines en tindreu prou per saber per què Hitchcock no va poder resistir-se a fer la versió cinematogràfica de l'obra. La llàstima és que la pel·lícula, de la qual parlaré algun dia, hagi eclipsat la novel·la original.

Llegeixo la traducció que n'ha fet Marta Pera per a Edicions 62, i estic content, molt content, de trobar-m'hi a gust i poder llegir tranquil sense haver de patir per errors de traducció.

Vegeu-ne la fitxa de l'editorial: Rebecca

"Aquesta nit he somiat que tornava a Manderley"

divendres, 24 de juliol del 2009

Manel - Els millors professors europeus

Encento aquest blog amb bona música de fons: sonen els Manel, aquest quatre xicots senzills, amb pinta de ser una mica deixats (ja em perdonaran!), que han fet un grapat de cançons que entren molt i molt bé. El disc es diu Els millors professors europeus, però no crec que es refereixin al personal docent de les nostres universitats, sinó a algú amb feines i capacitats més normaletes, més humanes, com algú que sap embolicar un paquetet amb llaços vistosos o que sap fer el nus de la corbata. Els que sapigueu qui són Manel ja sabreu què vull dir.

Escolteu-los a: http://www.myspace.com/gatmanel

"Tu i jo asseguts a la barra d'un bar, sona bona música i som davant del mar"