dimarts, 15 de gener de 2013

Unitats de xoc, de Pere Calders

L'exercici literari de Pere Calders, cartògraf al servei de l'exèrcit de la República durant la Guerra Civil espanyola, és un relat imprescindible per conèixer de primera mà, i al detall, com s'organitza una guerra.

A banda de l'interès d'allò que ens explica, el millor de tot és la mirada de Calders sobre les coses, les persones i les situacions: ens parla del front, de la rereguarda, dels civils que intenten fer vida normal tot i la guerra, de situacions de risc i de la vida ordinària del soldats. Parla de tot i no cau, gens ni mica, en un llenguatge grandiloqüent ni projecta sobre tot allò de què parla cap filtre augmentatiu que s'aprofiti de la duresa de les situacions per a caure en dramatismes erms. Calders en parla amb senzillesa, fins i tot quan s'abandona (només durant tres o quatre línies aquí i allà, no us penseu) a l'èpica dels ideals defensats, com de fet haurien de ser els testimoniatges d'una experiència viscuda, i més en els casos en què allò que es narra ja és prou clar, o trist, o brut, o intens, perquè calgui augmentar-ho artificiosament. El que sí que hi ha, i s'agraeix moltíssim, és l'afegitó de minúscules dosis d'humor i de cinisme, pròpies d'un autor que no pot estar-se de barrejar un pensament o una paraula que trenquin el dramatisme i duen un somriure sorneguer al lector.

Calders és gran, molt gran!

La primera edició, de la mà de la Institució de les Lletres Catalanes, va aparèixer el 1938, en ple conflicte. La Magrana l'ha editat de nou, amb pròleg de Carles Riba.