tag:blogger.com,1999:blog-38913968413171438762024-02-07T07:17:06.467+01:00Un subproducte popEl blog d'en Ferdinand G.Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.comBlogger58125tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-72310383535868437362013-01-15T11:38:00.000+01:002013-01-15T11:38:54.870+01:00Unitats de xoc, de Pere CaldersL'exercici literari de <span style="color: #990000;"><b>Pere Calders</b></span>, cartògraf al servei de l'exèrcit de la República durant la Guerra Civil espanyola, és un relat imprescindible per conèixer de primera mà, i al detall, com s'organitza una guerra. <br />
<br />
A banda de l'interès d'allò que ens explica, el millor de tot és la mirada de <b><span style="color: #990000;">Calders </span></b>sobre les coses, les persones i les situacions: ens parla del front, de la rereguarda, dels civils que intenten fer vida normal tot i la guerra, de situacions de risc i de la vida ordinària del soldats. Parla de tot i no cau, gens ni mica, en un llenguatge grandiloqüent ni projecta sobre tot allò de què parla cap filtre augmentatiu que s'aprofiti de la duresa de les situacions per a caure en dramatismes erms. <b><span style="color: #990000;">Calders </span></b>en parla amb senzillesa, fins i tot quan s'abandona (només durant tres o quatre línies aquí i allà, no us penseu) a l'èpica dels ideals defensats, com de fet haurien de ser els testimoniatges d'una experiència viscuda, i més en els casos en què allò que es narra ja és prou clar, o trist, o brut, o intens, perquè calgui augmentar-ho artificiosament. El que sí que hi ha, i s'agraeix moltíssim, és l'afegitó de minúscules dosis d'humor i de cinisme, pròpies d'un autor que no pot estar-se de barrejar un pensament o una paraula que trenquin el dramatisme i duen un somriure sorneguer al lector.<br />
<br />
<span style="color: #990000;"><b>Calders </b></span>és gran, molt gran!<br />
<br />
La primera edició, de la mà de la <span style="color: #990000;"><b>Institució de les Lletres Catalanes</b></span>, va aparèixer el 1938, en ple conflicte. <span style="color: #990000;"><b>La Magrana</b></span> l'ha editat de nou, amb pròleg de <b><span style="color: #990000;">Carles Riba</span></b>.Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-90349327187731360172012-03-04T18:09:00.005+01:002012-03-04T18:27:17.428+01:00Vulcano, de Max Besora<span style="font-weight: normal; font-style: normal; ">Agafes el llibret petit, vermell, manejable, ben fet, amb el llom negre i les lletres vermelles, i la portada vermella amb les lletres negres, i llegeixes el títol (</span><i style="font-weight: normal; "><span >Vulcano</span></i>) i gairebé ja saps que hi tens dinamita, a les mans.<div style="font-weight: normal; font-style: normal; "><br /></div><div><span style="font-style: normal; ">En <span ><b>Max Besora</b></span> escriu amb dinamita. O, si més no, en posa una mica aquí i una mica allà: a l'ortografia, a la sintaxi, al ritme narratiu, a la historieta. Tot al llibre es remou i et remou, amb una estranya sensació entre lírica i apocalíptica, entre les al·lucinacions d'èxtasi de <b><span >Santa Teresa de Jesús</span></b> i l'</span><i><span >Evangeli</span></i> de <span ><b>Sant Joan</b></span>. I et trobes que entre sotrac i sotrac el llibre expulsa material piroclàstic d'aquell tan incendiari: alguna idea estel·lar, alguna frase potentíssima, alguna veritat estripada, alguna bajanada superba. T'hi diverteixes, i com que el llibre és tan manejable, te'l poleixes en un moment.</div><div><br /></div><div>Algun altre dia ja parlarem d'en <b><span >Lowry</span></b>, que també s'ho mereix.</div><div><br /></div><div>La pàgina de <b><span >LaBreu Edicions</span></b> sobre el llibre: <a href="http://www.labreuedicions.com/vulcano-de-max-besora/"><i><span >Vulcano</span></i>, de <span ><b>Max Besora</b></span></a>.</div><div><br /></div><div><span >.</span></div>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-12219072045465883202011-04-01T07:45:00.001+02:002011-04-01T07:45:01.458+02:00Crist de 200.000 braços, d'Agustí BartraTota la poesia del món no podia descriure directament un món de misèria, embrutit i fet de gent mig viva. <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Agustí Bartra</span> fa servir tota la poesia del món i descriu un fragment d'un dels camp de concentració que les autoritats franceses van muntar al sud de França per als exiliats catalans i espanyols que fugien de les tropes feixistes que estaven a punt de guanyar la Guerra Civil.<br /><br />Les descripcions del camp són escasses i, en tot cas, molt sòbries, però el lector sap que és un espai miserable. Com s'ho fa, <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Bartra</span>? Explica fragments de la vida diària d'un grupet de refugiats i els enllaça amb records d'aquests mateixos refugiats, amb trossets de la vida que van deixar enrere. Aquest contrast de l'ara i l'abans, tot i que no està explicat amb un to dramàtic, es percep molt vivament, amb tota la cruesa. Bartra articula un text de contingut molt profund i emotiu a partir d'històries petites i de fragments que predisposen la ment per entendre com van anar les coses sense haver d'explicar-ho gaire. Sense dubte, una de les grandeses del llibre. L'altra, indubtable, és la llengua del poeta i l'encert del to de cada frase, de vegades més senzill i de vegades molt evocador.<br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Crist de 200.000 braços</span> és un llibre molt lúcid, imprescindible en la història de la literatura catalana.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-34676097641489661172011-02-19T07:30:00.002+01:002011-02-19T07:30:01.767+01:00Jónsi, la sensibilitat islandesaIslàndia exporta, entre moltes altres coses, música. <b><span class="Apple-style-span" >Björk</span></b> o <b><span class="Apple-style-span" >Sígur Ros</span></b> en són un parell d'exemples clars, i justament d'aquesta última formació en neixen altres propostes musicals de membres del grup. Vull parlar-vos d'en <b><span class="Apple-style-span" >Jónsi</span></b>, el cantant del grup.<br /><br />Nano d'una sensibilitat extrema, capaç d'interpretar amb un falset agudíssim i alhora càlid un grapat de melodies de vegades infantils, de vegades naïf, i de vegades més poètiques... En anglès o islandès, o en una llengua pròpia inventada, en <b><span class="Apple-style-span" >Jónsi </span></b>sempre té un matís adient o una angulació de la veu a punt per reblar el clau. Té un sol disc, de moment, si bé corren per Internet algunes versions que ha fet de cançons d'altres artistes. A més, vull destacar la petita participació a la pel·lícula <i><span class="Apple-style-span" >How to train your dragon</span></i>, amb una cançó molt vital, <i><span class="Apple-style-span" >Sticks & Stones</span></i>.<br /><div><br /></div><div>Us deixo una cançó seva que no em canso mai de sentir, anomenada <i><span class="Apple-style-span" >Kolni</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman'; "><span class="Apple-style-span" ><i style="color: rgb(102, 0, 0); ">ður</i>:</span></span></div><div><br /></div><div><iframe title="YouTube video player" width="425" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/Bfo31lK-Lrk" frameborder="0"></iframe></div><div><br /></div><div>I un enllaç al seu <a href="http://jonsi.com/"><span class="Apple-style-span" >web oficial</span></a>. </div><div><br /></div><div><span class="Apple-style-span" >.</span></div>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-8122315662326331032010-11-19T10:40:00.000+01:002010-11-19T11:01:30.953+01:00Sense destí, d'Imre KertészQue la guerra trenca les vides de les persones que la pateixen prou que ho sabem. Que la Segona Guerra Mundial va ser temible, també. I també tot l'odi i tota la rapinya associada a la persecució dels jueus, tant els alemanys com els d'altres nacions, sobretot d'Europa de l'Est, que van caure a les mans directes de l'Alemanya nazi o bé van tenir governs titella de perfil filonazi. Hongria és un d'aquests últims casos.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Kertész</span>, a <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Sense destí</span>, ens explica la història d'un noi hongarès que és internat en un camp de concentració, i que hi sobreviu, i que al final torna a casa seva, a Budapest. Ara recordo les paraules de l'autor que, al llibre <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Liquidació</span>, posa en boca del protagonista, incapaç de parlar de la seva experiència al camp d'extermini perquè parlar de sobreviure en un camp de concentració és parlar d'una excepció, perquè el normal era no sortir-se'n. Se'm fa estrany pensar que el normal sigui morir i que viure sigui tan rar que parlar-ne sembli de mal gust... En tot cas, val la pena gaudir de <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Sense destí</span>. Dur, intens i càlid, perquè malgrat que l'experiència sigui forta, <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Kertész </span>no hi posa melodrama, ho explica amb una tranquil·litat i una proximitat perfectes per no espatllar la novel·la amb sentimentalismes o dramatismes absurds.<br /><br />La pàgina que <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Quaderns Crema</span> dedica al llibre és aquesta: <a href="http://www.quadernscrema.com/llibres/sense-desti"><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Sense destí</span></a>, traducció d'<span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Eloi Castelló</span>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-62331945164373122482010-09-17T07:45:00.002+02:002010-09-17T09:31:24.864+02:00A Single Man, de Christopher Isherwood<span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Isherwood</span>, conegut sobretot per ser autor de <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Adéu a Berlín</span> (obra en què es basa la pel·lícula <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Cabaret</span>), escriu sobre un home sol, vidu, que ja no se sent jove però que no se sent vell. El recorregut per la vida d'aquest home dura un dia, que és el que es triga a explicar el més essencial i a insinuar altres vessants més profunds d'una existència humana. En aquest cas, explicar un dia del present de vegades equival a conèixer el passat sencer d'una persona, d'un personatge.<br /><br />La vida d'un home sol pot ser avorrida i trista, sense gaires sobressalts, però pot ser una vida que val la pena explicar. Pot ser una vida sentimentalment eixuta, amb interessos metafísics i també interessos físics, amb amistats i odis i amb un gran pes de la reflexió. <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Isherwood</span> la descriu amb gràcia, amb cert sentit de l'humor, amb una llengua prou rica i prou entenedora. Potser hi ha un tros de l'autor, en el personatge descrit?<br /><br />No he vist la pel·lícula que s'ha fet sobre aquest llibre, dirigida per <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Tom Ford</span>, i potser algun dia ho faré. De moment en tinc prou amb l'obra original, saborosa i profitosa.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-25593958890565757342010-07-23T09:40:00.000+02:002010-07-23T12:23:15.720+02:00La mort d'en Bunny Munro, de Nick NaveDe vegades la gent que fa música també escriu altres coses més enllà de les lletres de les seves cançons. De vegades hi ha músics que s'inventen personatges per a ocultar-s'hi al darrere, i de vegades s'inventen personatges per explicar-ne la vida als llibres. En <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Nick Cave</span> fa música -té tres o quatre grups, no me'ls feu comptar- i, a més, ha escrit aquest llibre de què us parlo, prou interessant, prou divertit.<br /><br />Hi ha un home que es diu Bunny Munro, i és clar, amb aquest nom no pot ser un <span style="font-style: italic;">tio </span>normal. Té un entrecuix sobredimensionat i incansable, i el llibre ens explica com aquest entrecuix el durà a passar més o menys calamitats. Com que el llibre es titula <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">La mort d'en Bunny Munro</span> ja no explicaré res més. Tanmateix, em veig obligat a destacar amb molt d'afecte i tendresa el personatge del fill d'en Bunny, que és d'aquells que no s'obliden mai, i que potser és el personatge més important de l'obra.<br /><br />Aquest cop us apunto l'enllaç de la pàgina web del llibre, en anglès: <a href="http://www.thedeathofbunnymunro.com/">http://www.thedeathofbunnymunro.com/</a><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-65725020842295447862010-05-24T07:40:00.010+02:002010-05-24T07:40:00.211+02:00Alícia en un món real, d'Isabel Franc i Susanna Martín<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Jcd5cKzn0GqPpCeKn7PaWRFGI_QlRYajBnkWgbVots0wyJ1me1mTNLvJee3Q90ltyApAVEgBETJY1DDZJHlY_M_HqcXczlH68vtwYtQMf_JnNLPrpmbwK5L2oFQRKxHUvuW6inuY4iU/s1600/alicia.gif"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 126px; height: 181px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Jcd5cKzn0GqPpCeKn7PaWRFGI_QlRYajBnkWgbVots0wyJ1me1mTNLvJee3Q90ltyApAVEgBETJY1DDZJHlY_M_HqcXczlH68vtwYtQMf_JnNLPrpmbwK5L2oFQRKxHUvuW6inuY4iU/s320/alicia.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5474477116708967490" border="0" /></a>Deu ser que sóc un home d'ordre i de seny i això d'explicar històries amb dibuixos i vinyetes no m'ha semblat mai gaire seriós. Sóc així, què voleu que hi faci. Amb tot, de vegades trenco la seriositat, com aquest cop que em va caure a les mans un exemplar d'<span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Alícia en un món real </span>i m'hi vaig quedar enganxat fins que no me'l vaig acabar.<br /><br />La <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Isabel Franc</span> i la <span style="color: rgb(102, 0, 0); font-weight: bold;">Susana Martín</span> s'han associat per a fer un projecte, a parer meu, molt rodó. La història és dura: gira al voltant d'un càncer de mama i del desgavell vital que produeix en l'afectada. El tractament que se'n fa al llibre és tothora respectuós, però llunyà al melodrama i a la llàgrima fàcil. Hi ha humor, hi ha ironia i hi ha serietat en dosis justes. Els dibuixos són preciosos, plens de detalls i de subtileses, que obliguen a rellegir la novel·la amb calma després d'haver-la devorat amb ànsia la primera vegada.<br /><br />Deixa l'enllaç al web del còmic a <a href="http://www.normaeditorial.com/alicia/"><span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Norma editorial</span></a>. També hi ha la traducció al català, feta per <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Isabel Franc</span> i <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Heura Marçal</span>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-49498354283541288462010-05-07T07:40:00.001+02:002010-05-07T07:40:00.770+02:00El bibliobús de la llibertat, de Miquel Joseph<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1wU3xvrd6lP6-qzqn7B0Skobwsivv29RYSr7AWU0f9go5v3sL1yhTfuV99bds8RRgI2DzaFe7_rqAglhAcUIq8nJcykT3llKFJCVw8-6DoUKYvd-zB4G3fmh2cwF_8E7z7oPe1ZSNTCc/s1600/Bibliobus+llibertat.jpg"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 197px; height: 288px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1wU3xvrd6lP6-qzqn7B0Skobwsivv29RYSr7AWU0f9go5v3sL1yhTfuV99bds8RRgI2DzaFe7_rqAglhAcUIq8nJcykT3llKFJCVw8-6DoUKYvd-zB4G3fmh2cwF_8E7z7oPe1ZSNTCc/s320/Bibliobus+llibertat.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5468167039830769474" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Miquel Joseph</span> (Granollers, 1903-Panamà 1983) fou impressor, periodista, cineasta i escriptor. En aquest blog el recordem pel paper decisiu que va tenir a l'hora d'organitzar l'exili a França d'un grup d'intel·lectuals catalans.<br /><br />A <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">El bibliobús de la llibertat</span>, <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Joseph</span>, funcionari de la Conselleria de Cultura del govern de la Generalitat, narra com van ser els darrers dies a Catalunya d'un grapat d'escriptors membres de la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser una fugida trista, com totes les que es van emprendre aquell dies del final de la Guerra Civil. Es deixava enrere Barcelona, Catalunya, la vida, i es caminava endavant, cap a l'estranger, cap a l'inconegut.<br /><br />La història té un seguit d'elements molt novel·lescos, però reals, al capdavall: el vehicle amb què es va fer l'evacuació dels intel·lectuals era un camió que s'havia habilitat per a fer de bibliobús a les trinxeres, en el qual hi havia el nom de la Institució de les Lletres Catalanes i de la Generalitat de Catalunya. No es pot negar que la imatge és potent: un bibliobús que s'endú els escriptors a l'exili. Al llibre també s'hi narra l'estada al Mas Perxers, a Agullana, i les vicissituds per a aconseguir un salconduit i per a passar la frontera.<br /><br />Faig un enllaç a la pàgina del llibre, editat a <a href="http://www.simboleditors.com/pagina.php?idllibres=72"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-weight: bold;">Símbol Editors</span></a>.Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-67059244879754217282010-03-26T07:40:00.006+01:002010-03-26T07:40:00.398+01:00L'home que es va perdre, de Francesc Trabal<span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Trabal </span>era de Sabadell i se'n sentia orgullós. Passejava Rambla amunt acompanyat per una colla de joves cridaners, atrevits, amants de les bajanades i de la provocació. <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Francesc Trabal </span>és l'autor de l'estirabot, és l'art de fer de l'anècdota, de la <span style="font-style: italic;">boutade</span>, com a material literari.<br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">L'home que es va perdre</span> és una exageració, un joc genial. El protagonista és un expert a l'hora de perdre coses, de perdre persones, de perdre-ho tot, fins al punt que en fa un ofici sensacional. No és un il·lusionista, és l'home que es perd.<br /><br />Vegeu la pàgina d'<a href="http://www.quadernscrema.com/qreslln2.php?var=86821&idioma=cat">aquesta novel·la divertidíssima</a> a <span style="color: rgb(102, 0, 0); font-weight: bold;">Quaderns Crema</span> i, sobretot, llegiu-la.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-47904107442786725562010-03-16T07:40:00.003+01:002010-03-16T07:40:00.211+01:00Solnegre, de Baltasar Porcel<span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Solnegre </span>és la primera novel·la de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Baltasar Porcel</span>, amb la qual va guanyar el Premi Ciutat de Palma de l'any 1960. Començar la carrera narrativa amb una obra com aquesta no és fàcil, com tampoc no ho és començar la vida de cap i de nou després d'haver estat quinze anys a la presó, com és el cas del protagonista de <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Solnegre</span>. L'ambient carregós de la novel·la t'atrapa a mesura que creix la tensió narrativa, com t'atrapa el món literari de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Porcel </span>si el vas llegint a poc a poc, llibre rere llibre.<br /><br />Es tracta d'una obra menor de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Porcel</span>? Segurament. Val la pena llegir-la? Segurament sí.<br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Solnegre </span>a <a href="http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/solnegre_11435.html"><span style="font-weight: bold;">LaButxaca</span></a>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-57935532991184718242010-03-09T07:40:00.001+01:002010-03-09T07:40:00.223+01:00La Bíblia de neó, de John Kennedy Toole<span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">La Bíblia de neó</span> és la novel·la de joventut de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">John Kennedy Toole</span>. La va escriure amb setze anys i sempre va pensar que no era prou bona literatura perquè veiés la llum. Li va dir bona nit i la va desar al calaix per sempre.<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Kennedy Toole</span> es va suïcidar després d'un període llarg de depressió i angoixa, provocada per frustracions personals i per la incapacitat de publicar l'obra magna que el va fer famós, <span style="color: rgb(102, 0, 0); font-style: italic;">La conxorxa dels enzes</span>. Sort de la seva mare, que amb molta voluntat va aconseguir que l'obra del seu fill, a qui admirava molt, no es perdés en el temps. I després de l'èxit de <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">La conxorxa</span><span style="color: rgb(102, 0, 0);">...</span>, va començar la febre per obrir calaixos i rescatar tot el que es pogués del malaguanyat <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Toole</span>. La publicació no va ser fàcil, perquè hi va haver una pila d'interessos contraposats que no la van fer possible fins el 1989, 36 anys després d'haver estat escrita. Finalment, però, la llum va arribar, encara que fos de neó. Molt postmodern, tot plegat.<br /><br />Pàgina de <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">La Bíblia de neó</span> a <a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_167"><span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Anagrama</span></a>. Traducció de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Jordi Fibla</span>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-38335215314933054792010-03-02T07:40:00.007+01:002010-03-02T07:40:00.166+01:00L'any de la mort de Ricardo Reis, de José Saramago<span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Saramago </span>va tenir una bona època, escrivint. No dic que ja no la tingui, ni que no sigui un autor dels bons, però he llegit alguna cosa seva més fluixeta. Això de <span style="font-style: italic;">fluixet </span>no ho puc dir de <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">L'any de la mort de Ricardo Reis</span>, que em va agradar i entristir a parts iguals. No sé què ho va fer, si era el moment en què el vaig llegir o el llibre en si, però el llegia a poc a poc, molt més a poc a poc del que he llegit mai. No el recordo com un llibre especialment dens, tot i que les pàgines plenes de lletres i sense una gota de blanc poden descoratjar una mica, sinó com una bonica oda lisboeta.<br /><br />Ja em perdonareu, però ara tinc ganes de copiar-vos la "<span style="color: rgb(102, 0, 0);">Serenata sintètica</span>" de <span style="color: rgb(102, 0, 0);">Cassiano Ricardo</span>:<br /><br />Rua torta<br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span>Lua morta<br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">. </span>Tua porta.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Edicions 62</span> té una versió en català d'aquesta obra de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Saramago</span>, traduïda per <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Víctor Martínez-Gil</span>. Enllaço una fitxa del <span style="color: rgb(102, 0, 0);">Què llegeixes?</span> que <a href="http://ploma.quellegeixes.cat/llibres/fitxa/4947">en parla</a>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-28903302211021675182010-02-22T07:40:00.004+01:002010-02-22T07:40:00.502+01:00Antígona, de Salvador EspriuM'afegeixo, humilment, a l'homenatge a <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Salvador Espriu</span>, un altre gran poeta en un país petit.<br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Antígona </span>no és només una recreació de l'obra clàssica de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Sòfocles</span>. Hem de pensar que <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Espriu</span>, tot i publicar l'obra el 1955, l'havia escrit el 1939, després de la pèrdua de la Guerra Civil i de la mort del seu pare i del seu estimat <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Bartomeu Rosselló-Pòrcel</span>. El relat de vencedors i vençuts de la jove Antígona és, més que mai, vigent en la pell de l'autor, com la tristesa i el dolor. Les súpliques d'Antígona poden ser un plany col·lectiu, però són, sobretot, el lament del poeta, que demana una possibilitat de redempció. I tot això escrit amb una llengua plena, elegant, sòbria, la llengua dels grans poetes, la llengua perseguida, la llengua difamada, la llengua dels vençuts.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-62719653085015474312010-02-17T07:40:00.001+01:002010-02-17T07:40:00.191+01:00Nick & Norah infinite playlist, de Peter SollettUna pel·lícula per a la història d'una nit. Una nit plena de música i de músics. Músics que són, sense excepció, assidus dels escenaris més alternatius de Nova York. Nova York, ciutat plena d'històries d'amor estranyes (si hem de fer cas a la quantitat ingent de pel·lícules que les expliquen). Per sort no és una comèdia romàntica, és una pel·lícula amb una banda sonora <span style="font-style: italic;">interesting and entertaining</span>.<br /><br />Un dubte: el protagonista, <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Michael Cera</span>, sempre ha de fer el mateix paper que ja va fer a <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Juno</span>?<br /><br />Aquest és el web oficial de la pel·lícula: <a href="http://www.sonypictures.com/movies/nickandnorah/"><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Nick & Norah infinite playlist</span></a>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-79723882068825931482010-02-11T07:40:00.000+01:002010-02-11T07:40:00.434+01:00La néta del senyor Linh, de Philippe ClaudelL'exili és una experiència dificilíssima, és un arrencament i una trasplantament forçós, una pèrdua enorme que sembla que no pot comportar cap guany. <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Philippe Claudel</span> s'agafa en una experiència dura i crea una història molt tendra, agredolça, amb un final sorprenent. <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">La néta del senyor Linh</span> pot resultar tan maca com difícil de pair, però convenç a base de senzillesa, d'elaboració simple i de complicitat emocional amb el lector.<br /><br />El <a href="http://www.rbalibros.com/la-neta-del-senyor-lihn_philippe-claudel_libro-OMAG912-es.html">llibre</a> a <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">La Magrana</span>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-26414260858207319472010-02-05T07:40:00.004+01:002010-02-05T07:40:00.198+01:00L'alienista, de Joaquim Machado d'AssísM'agraden les novel·les curtes i els relats llargs. Cal que estiguin ben construïts perquè puguin explicar en no gaires pàgines una història, donar prou informació al lector perquè conegui els personatges i hi pugui veure, si escau, una evolució. Tot això ho trobem a l'alienista, a més d'un bon sentit de l'humor i d'una gràcia narrativa autèntica. <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Machado d'Assís</span> és un dels escriptors brasilers més ben considerats, i la veritat és que la brevetat de <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">L'alienista</span> empeny a buscar noves obres escrites per ell.<br /><br />Si voleu aquest llibre cerqueu-lo a <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Quaderns Crema</span>, amb la traducció de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Xavier Pàmies</span>: <a href="http://www.quadernscrema.com/qreslln2.php?var=86877&idioma=cat"><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">L'alienista</span></a>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-76936746425373602742010-01-31T07:40:00.000+01:002010-01-31T07:40:00.364+01:00País de neu, de Yasunari Kawabata<span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Kawabata</span>, un dels escriptors japonesos més celebrats, descriu minuciosament sentiments i sensacions en aquesta novel·la breu i maca, molt maca. Sembla com si només el paisatge i la tranquil·litat del país de neu permetessin que sortís a la llum una manera de fer i de sentir que no seria possible en cap altre lloc. Una joia lluent com la neu a l'hivern, quan al cel no hi ha núvols i lluu un sol fred però brillant.<br /><br />A l'enllaç hi trobareu, en PDF, la fitxa que n'ha fet <span style="color: rgb(102, 0, 0); font-weight: bold;">Viena Edicions</span>, que l'ha dut al món amb la traducció catalana d'<span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Albert Nolla</span>: <a style="color: rgb(102, 0, 0);" href="http://www.vienaeditorial.com/fitxers/PA%C3%8DS%20DE%20NEU.pdf"><span style="font-style: italic;">País de neu</span></a>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-24515385887851291592010-01-25T07:40:00.000+01:002010-01-25T07:40:00.485+01:00The Darjeeling Limited, de Wes Anderson<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp7pGz641hm9M5qPah3BRSsWFp9z3cEUz1f6eIQT-hz8ILa-vGBA-gzH2NvXI78lSKVDOEtj9HpZmz05zU_d_na9CKv4eObkapvipSYtp3PBKe8qd7fp0mjY1NJF0jT4VG9fYsFF4yia4/s1600-h/Darjeeling_Limited_Poster.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 217px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp7pGz641hm9M5qPah3BRSsWFp9z3cEUz1f6eIQT-hz8ILa-vGBA-gzH2NvXI78lSKVDOEtj9HpZmz05zU_d_na9CKv4eObkapvipSYtp3PBKe8qd7fp0mjY1NJF0jT4VG9fYsFF4yia4/s320/Darjeeling_Limited_Poster.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413366802923079170" border="0" /></a><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">The Darjeeling Limited</span>, traduïda com <span style="color: rgb(102, 0, 0); font-style: italic;">Viatge a Darjeeling</span> (sí, la meitat de la gràcia del nom s'ha perdut) comença a càmera lenta, marca del director. Tres germans, després de la mort del pare, fan un viatge en tren a través de l'Índia per resoldre les seves discrepàncies vitals i per trobar-se a ells mateixos. Un cop més, la Índia com a lloc místic, com a camí ideal per a la recerca de la veritat... Sembla que la veritat, si no és de l'Índia, no té cap valor.<br /><br />Entre altres actors, com ara <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Adrien Brody</span> o <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Jason Schwartzman</span>, hi trobem molts actors coneguts d'altres films anteriors del director: <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Owen Wilson</span>, <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Angelica Huston</span>, una aparició breu de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Bill Murray</span>... Sembla que <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Wes Anderson</span> s'hi sent tan còmode que no se'n vol desprendre. Mireu el cartell amb els tres protagonistes: que macos que hi surten!<br /><br />L'ideal és veure, abans de la pel·lícula, el curtmetratge que l'acompanya, amb <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Nathalie Portman</span> inclosa, i una cançó memorable de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Peter Sarstedt</span>.<br /><br /><span style="font-style: italic;">"Where do you go to my lovely</span><br /><span style="font-style: italic;">when you're alone in your bed...</span>"<br /><br />La fitxa de la pel·lícula a <a href="http://www.imdb.com/title/tt0838221/"><span style="color: rgb(102, 0, 0); font-weight: bold;">IMDB</span></a>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-90087882053231949572010-01-19T07:40:00.000+01:002010-01-19T07:40:00.341+01:00De què parlem quan parlem de l'amor?, de Raymond CarverD'entrada he de dir que el títol del llibre m'encanta. <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">De què parlem quan parlem de l'amor?</span> és un gran sintagma, tan fàcil i bonic com enganyós: <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Raymond Carver </span>no explica històries d'amor, només retrar gent des de fora. D'en <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Carver </span>en diuen que és el pare del realisme brut, d'aquesta manera de narrar freda, en què l'autor presenta els personatges amb molta distància, com si en fes una autòpsia. No hi ha sentiments ni res, la buidor és a tot arreu. I quina gràcia té tanta brutícia, tant buidor? Una de molt gran: el lector ha d'acabar de compondre el flux narratiu, ha d'omplir el buit a partir dels indicis exposats. Una de molt millor, encara: que des de la primera línia saps com és cada personatge del relat, i això destrempa i reconforta a parts iguals. Bé, reconfortaria si les històries de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Carver </span>no estiguessin plenes (o buides, qui sap) d'una gelor de sentiments molt grisa i molt interessant.<br /><br />Hi ha traducció catalana de <a href="http://www.pencatala.cat/ctdl/traductors/dolors_udina/"><span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Dolors Udina</span></a>.<br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-15175052754800441422010-01-14T07:40:00.001+01:002010-01-14T21:15:31.618+01:00Il Trovatore, de VerdiDies enrere vaig veure <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Il Trovatore</span> al Liceu. Escenografia mínima, escenari despullat, vestuari discret. Sobrietat absoluta. Veus estupendes. Aprofito l'avinentesa per parlar d'aquesta òpera de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Verdi</span>, una de les més populars de l'autor.<br /><br />La història és complicada i, per què no dir-ho, rebuscada. Una gitana vol raptar un nen però l'atrapen i la cremen; la filla de la gitana es venja dels assassins de la seva mare i els roba el fill per cremar-lo viu, però s'equivoca i crema el seu propi fill i salva el fill dels assassins, però no els el torna, sinó que el cria fins que es fa gran i llavors el fill robat per la gitana es bat amb el seu germà carnal tant per idees polítiques com per l'amor d'una noia. M'agrada explicar-ho en una sola línia, tot seguit, perquè tot sembla molt més confús del que és en realitat. El final no el dic, perquè ja no tindria gràcia, però podeu imaginar com s'acaba tot...<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-50047127034980833192010-01-10T07:45:00.000+01:002010-01-10T07:45:00.402+01:00Quadern d'Aram, de Mari Àngels AngladaLa <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Mari Àngels Anglada</span> era una escriptora finíssima, de primera qualitat. Hi ha qui pot pensar que <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Quadern d'Aram</span> és una novel·la juvenil, però jo dic que sí, i també que no, i que, a més, és una novel·la curta preciosa.<br /><br />L'Aram és armeni, i viu en un moment històric en què ser armeni a Turquia és terrible. Després d'una persecució i d'una massacre ètnica espantosa, els armenis supervivents s'escampen per tot el món i proven de sobreviure com poden. L'Aram explica la seva història en un seguit de llibretes: hi trobem moments difícils i moments tendres. Al capdavall, sovint la vida mostra la seva cara més lletja i més tard ensenya un costat més agradable.<br /><br />Més informació sobre <a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/quadern-d-aram_10387.html"><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Quadern d'Aram</span></a> a <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Edicions 62</span>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-33984640761200945482010-01-04T07:40:00.000+01:002010-01-04T07:40:00.253+01:00Les tres núvies, de Jan Toorop<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBPMCsj73tMRONOfIuJSmXhO4I2_QlrnvPNENwiF_lszGdAUP64xcR_jCq4a35Gu-cvsqdf0IAVsr9f3yuZRbXfsoCUQskZX9i8baNBmcXrAjHHMLyNyASN63h-JoKDhzOaT7yFCbuN7c/s1600-h/Jan+Toorop+-+De+drie+bruiden+%281893%29.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 400px; height: 305px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBPMCsj73tMRONOfIuJSmXhO4I2_QlrnvPNENwiF_lszGdAUP64xcR_jCq4a35Gu-cvsqdf0IAVsr9f3yuZRbXfsoCUQskZX9i8baNBmcXrAjHHMLyNyASN63h-JoKDhzOaT7yFCbuN7c/s400/Jan+Toorop+-+De+drie+bruiden+%281893%29.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390664469776912738" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">De drie bruiden</span> (<span style="font-style: italic;">Les tres núvies</span>) és un quadre que va pintar <a href="http://www.jan-toorop.com/"><span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Jan Toorop</span></a>, pintor holandès, el 1893.Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-12371037812383076832009-12-31T07:40:00.001+01:002010-01-08T09:42:14.079+01:00Paraules d'Opòton el vell, d'Avel·lí Artís-GenerProdigi de llengua. Fabulació exquisida. Perversió de la història interessantíssima. Novel·la divertida. Protagonista entranyable...<br /><br />No acabaria de fer frase com les de més amunt. <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Avel·lí Artís-Gener</span>, el popular <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Tísner</span>, va fer una obra molt important per a la literatura catalana que no s'ha valorat prou. Cal llegir <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Paraules d'Opòton el Vell</span> per distreure's i riure, per entretenir-se amb una novel·leta d'aventures amb una llengua ufanosa, generosa de mots i expressions, per pensar amb un rerefons carregat d'ideologia i per establir paral·lelismes amb el món de debò, amb el de cada dia, que prou vegades no acaba de ser satisfactori. A l'hora de l'humor i del joc de paraules <span style="color: rgb(102, 0, 0); font-weight: bold;">Tísner</span> és l'amo, i més quan cal riure's d'un mateix, quan cal riure per no plorar.<br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Paraules d'Opòton el Vell</span> fa temps que és a la <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">MOLC</span>.<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3891396841317143876.post-77539711780949759652009-12-26T07:40:00.000+01:002009-12-26T07:40:00.352+01:00Los viajes del buen doctor Can, de Liu ELa novel·la xinesa va assolir —i, en certa manera, acomplir— una fita història amb la concessió del Nobel a <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Gao Xingjian</span>. Un escriptor europeu, un francès nascut a la Xina, un occidental que ens relata la història de caminar per la realitat de la seva terra d’origen. Una mica de tot això ho podem trobar en <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Liu E</span>, tant si parlem dels viatges del bon doctor com de les influències estrangeres que hi ha en la seva obra. Aquesta mena de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Zola </span>sinòfon —o, potser amb més raó, li escau la comparació amb <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Narcís Oller</span>, el geni vertebrador de la novel·la catalana moderna—, treu a escena amb la mateixa facilitat la descripció detallada i emotiva d’una peça musical com la disputa filosòfica que retorna el confucianisme al lloc de la societat que li pertoca.<br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Los viajes del buen doctor Can</span> és un llibre escrit els primers anys del segle XX, quan l’olla a pressió de la Xina bullia amb força i els canvis es podien captar a l’aire. És un llibre on constantment hi trobem referències a la tradició i a la saviesa ancestral, i especialment als textos literaris que conformen el corpus clàssic de la literatura xinesa. El bon doctor llegeix, comenta i parla sobre un gran nombre d’obres, de les quals és destacable el fet que no n’hi hagi cap que sigui una novel·la. Poesia, assaig, història, filosofia, manuals tècnics: tot això és al cànon xinès. I la novel·la xinesa? <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Liu E</span> l’estava creant en aquest precís instant, amb <span style="font-style: italic; color: rgb(102, 0, 0);">Los viajes del buen doctor Can</span>.<br /><br />El bon doctor Can, medicastre de cossos i ànimes sofrents, atreu els poderosos amb el seu discurs assenyat i raonat. És, a més, un home apassionat que bull d’odi i de ràbia davant de la iniquitat i la ineficàcia de l’administració de l’imperi. Li escauria el paper de guru espiritual si no fos que defuig tots els honors i només accepta, molt de tant en tant, una gratificació que no va més enllà d’un àpat i d’una estona de grata companyia. El periple del personatge s’estén, des de les primeres pàgines, ben bé a dos nivells: un retrat costumista de la Xina del tombant de segle i una crítica ben dosificada dels usos i abusos que hi eren comuns.<br /><br />Vegeu la pàgina del llibre al web de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Càtedra</span>: <a style="font-style: italic;" href="http://www.catedra.com/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=653768&id_sello_editorial_web=01">Los viajes del buen doctor Can</a> (traducció de <span style="font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);">Gabriel García-Noblejas</span>).<br /><br /><span style="color: rgb(255, 255, 255);">.</span>Ferdinand Ghttp://www.blogger.com/profile/15773241654211332486noreply@blogger.com0