Molt sovint la brevetat, en teatre, és un virtut. La Lluïsa Cunillé devia saber-ho quan va fer una obra breu, despullada, ambientada a la capital d'allò que un dia va ser el Zaire i que ara no és més que un territori pobre, desolat, assentat sobre un subsòl riquíssim en diamants i coltan. Après de moi, le déluge és un diàleg senzill entre dues persones, tallant com un matxet, i que deixa ferida.
Vegeu la fitxa de l'autora a Lletra: Lluïsa Cunillé.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada