diumenge, 31 de gener de 2010

País de neu, de Yasunari Kawabata

Kawabata, un dels escriptors japonesos més celebrats, descriu minuciosament sentiments i sensacions en aquesta novel·la breu i maca, molt maca. Sembla com si només el paisatge i la tranquil·litat del país de neu permetessin que sortís a la llum una manera de fer i de sentir que no seria possible en cap altre lloc. Una joia lluent com la neu a l'hivern, quan al cel no hi ha núvols i lluu un sol fred però brillant.

A l'enllaç hi trobareu, en PDF, la fitxa que n'ha fet Viena Edicions, que l'ha dut al món amb la traducció catalana d'Albert Nolla: País de neu.

.

dilluns, 25 de gener de 2010

The Darjeeling Limited, de Wes Anderson

The Darjeeling Limited, traduïda com Viatge a Darjeeling (sí, la meitat de la gràcia del nom s'ha perdut) comença a càmera lenta, marca del director. Tres germans, després de la mort del pare, fan un viatge en tren a través de l'Índia per resoldre les seves discrepàncies vitals i per trobar-se a ells mateixos. Un cop més, la Índia com a lloc místic, com a camí ideal per a la recerca de la veritat... Sembla que la veritat, si no és de l'Índia, no té cap valor.

Entre altres actors, com ara Adrien Brody o Jason Schwartzman, hi trobem molts actors coneguts d'altres films anteriors del director: Owen Wilson, Angelica Huston, una aparició breu de Bill Murray... Sembla que Wes Anderson s'hi sent tan còmode que no se'n vol desprendre. Mireu el cartell amb els tres protagonistes: que macos que hi surten!

L'ideal és veure, abans de la pel·lícula, el curtmetratge que l'acompanya, amb Nathalie Portman inclosa, i una cançó memorable de Peter Sarstedt.

"Where do you go to my lovely
when you're alone in your bed..."

La fitxa de la pel·lícula a IMDB.

.

dimarts, 19 de gener de 2010

De què parlem quan parlem de l'amor?, de Raymond Carver

D'entrada he de dir que el títol del llibre m'encanta. De què parlem quan parlem de l'amor? és un gran sintagma, tan fàcil i bonic com enganyós: Raymond Carver no explica històries d'amor, només retrar gent des de fora. D'en Carver en diuen que és el pare del realisme brut, d'aquesta manera de narrar freda, en què l'autor presenta els personatges amb molta distància, com si en fes una autòpsia. No hi ha sentiments ni res, la buidor és a tot arreu. I quina gràcia té tanta brutícia, tant buidor? Una de molt gran: el lector ha d'acabar de compondre el flux narratiu, ha d'omplir el buit a partir dels indicis exposats. Una de molt millor, encara: que des de la primera línia saps com és cada personatge del relat, i això destrempa i reconforta a parts iguals. Bé, reconfortaria si les històries de Carver no estiguessin plenes (o buides, qui sap) d'una gelor de sentiments molt grisa i molt interessant.

Hi ha traducció catalana de Dolors Udina.
.

dijous, 14 de gener de 2010

Il Trovatore, de Verdi

Dies enrere vaig veure Il Trovatore al Liceu. Escenografia mínima, escenari despullat, vestuari discret. Sobrietat absoluta. Veus estupendes. Aprofito l'avinentesa per parlar d'aquesta òpera de Verdi, una de les més populars de l'autor.

La història és complicada i, per què no dir-ho, rebuscada. Una gitana vol raptar un nen però l'atrapen i la cremen; la filla de la gitana es venja dels assassins de la seva mare i els roba el fill per cremar-lo viu, però s'equivoca i crema el seu propi fill i salva el fill dels assassins, però no els el torna, sinó que el cria fins que es fa gran i llavors el fill robat per la gitana es bat amb el seu germà carnal tant per idees polítiques com per l'amor d'una noia. M'agrada explicar-ho en una sola línia, tot seguit, perquè tot sembla molt més confús del que és en realitat. El final no el dic, perquè ja no tindria gràcia, però podeu imaginar com s'acaba tot...

.

diumenge, 10 de gener de 2010

Quadern d'Aram, de Mari Àngels Anglada

La Mari Àngels Anglada era una escriptora finíssima, de primera qualitat. Hi ha qui pot pensar que Quadern d'Aram és una novel·la juvenil, però jo dic que sí, i també que no, i que, a més, és una novel·la curta preciosa.

L'Aram és armeni, i viu en un moment històric en què ser armeni a Turquia és terrible. Després d'una persecució i d'una massacre ètnica espantosa, els armenis supervivents s'escampen per tot el món i proven de sobreviure com poden. L'Aram explica la seva història en un seguit de llibretes: hi trobem moments difícils i moments tendres. Al capdavall, sovint la vida mostra la seva cara més lletja i més tard ensenya un costat més agradable.

Més informació sobre Quadern d'Aram a Edicions 62.

.

dilluns, 4 de gener de 2010

Les tres núvies, de Jan Toorop


De drie bruiden (Les tres núvies) és un quadre que va pintar Jan Toorop, pintor holandès, el 1893.