Dinamarca és com un conte d'Andersen: reis, reines, palaus, fred, sirenes, llacs, illes... Copenhaguen és la joia de la corona. Si el món es reduís als països nòrdics, Copenhaguen en seria la capital. És la ciutat de la llum, la ciutat on pots posar-te moreno al març. Copenhaguen t'agrairà que agafis la bici i que hi donis un tomb, o que passegis amunt i avall. Vol que vagis a la Ny Carlsberg Glyptotek a veure escultures finíssimes (com Paradís perdut, de Jean Gautherin: admirable) i que et sadollis d'esperit hippie a la ciutat lliure de Christiania (que té bandera pròpia). Has de menjar un pølser o dos a Nyhavn, o tastar un smørrebrød. La Sireneta mira, una mica allunyada del centre, els molins de vent que hi ha a l'estret de l'Oresund, que separa Dinamarca de Suècia.
Copenhaguen és vida, és aigua, són palaus, són cases, són salsitxes, arengades, corones daneses...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada