Estranyesa és el que se sent en llegir el relat de Choe Inho que es titula La habitación de otro. La novel·leta va ser publicada el 1972: en aquella època Corea havia pitjat l’accelerador vers la industrialització, i els canvis socials es succeïen amb tanta celeritat que la literatura forçosament havia de fer un canvi de rumb. Inho ha estat reconegut com un dels màxims exponents de l’avantguarda i de l’experimentació literària coreanes.
La habitación de otro comença amb un home que truca al timbre de casa seva i espera que la seva dona li obri la porta. Com que tarda molt a obrir, ell s’impacienta i començar a picar a la porta i a fer escàndol. Els veïns s’apleguen al replà i li etziben que ell no viu al pis aquell, però l’home treu una clau, obre la porta i es fica a dins. A partir d'aquest moment no hi ha res que no sigui estrany, pertorbador o que provoqui sentiments contraris.
Choe Inho traça, sense cap mena de dubte, una història de l’alienació de l’individu que vessa de sensacions i deixa el lector amb una incertesa flagrant i, per què no, un cert desconhort.
Podeu trobar aquest relat a Kim, Un-Kyung (ed.) Cuentos coreanos del siglo XX. Madrid: Verbum, 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada