La prosa poètica de JV Foix és delicada com cadascuna de les paraules que ell escull per als seus textos. El surrealisme, la subtilesa, el somni, una llengua meravellosa, tot ho trobem en aquest volum primíssim. Prim però dens, breu però carregat. Precioses Cròniques de l'ultrason.
Com tota la poesia ben feta, la de JV Foix s'ha de llegir en veu alta. Cal adorar els sons, imaginar les imatges i desprendre's una mica de la realitat. A Foix s'hi pot entrar amb dubtes però se'n surt content, flotant en un somni dolç.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada