dimecres, 4 de novembre de 2009

El viatge de Chihiro, de Hayao Miyazaki

Ós d'or a Berlín, Òscar a Hollywood i èxit total a Sitges. El viatge de Chihiro és una història amb molta fantasia i molta màgia. Miyazaki ja ens té acostumats a móns imaginaris, on les normes i les regles del joc són diferents i els humans s'hi senten entre meravellats i perduts. La Chihiro fa un viatge iniciàtic, de maduració, plena de troballes aprofitables i de personatges molt peculiars.

És interessant veure la capacitat d'adaptació de la Chihiro: d'entrada és una nena espantada per tot el que veu i no entén, fins que arriba un moment en què decideix acceptar que les normes han canviat i que s'hi ha d'adaptar per sobreviure. I encara més: a part de sobreviure, vol invertir el funcionament d'allò que veu i no li agrada. Chihiro és bondat, Chihiro és coratge.

.

2 comentaris:

  1. M'agrada moltíssim Miyazaki, i El viatge de Chihiro és una pel·lícula sobèrbia que, a més a més, em transporta a la meva infantesa, quan llegia fascinat tot de contes sobre ésser mitològics del Japó. Absolutament recomanable.

    Per cert, han editat en DVD El meu veí Totoro i alhora han estrenat la pel·lícula: crec que encara es pot veure en alguna sala de Barcelona.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. Fa uns anys vaig veure El meu veí Totoro a TV3 i em va agradar molt. Ja espero de tornar-la a veure!

    ResponElimina