Antígona, de Salvador Espriu

M'afegeixo, humilment, a l'homenatge a Salvador Espriu, un altre gran poeta en un país petit.

Antígona no és només una recreació de l'obra clàssica de Sòfocles. Hem de pensar que Espriu, tot i publicar l'obra el 1955, l'havia escrit el 1939, després de la pèrdua de la Guerra Civil i de la mort del seu pare i del seu estimat Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El relat de vencedors i vençuts de la jove Antígona és, més que mai, vigent en la pell de l'autor, com la tristesa i el dolor. Les súpliques d'Antígona poden ser un plany col·lectiu, però són, sobretot, el lament del poeta, que demana una possibilitat de redempció. I tot això escrit amb una llengua plena, elegant, sòbria, la llengua dels grans poetes, la llengua perseguida, la llengua difamada, la llengua dels vençuts.

.