dimarts, 2 de març de 2010

L'any de la mort de Ricardo Reis, de José Saramago

Saramago va tenir una bona època, escrivint. No dic que ja no la tingui, ni que no sigui un autor dels bons, però he llegit alguna cosa seva més fluixeta. Això de fluixet no ho puc dir de L'any de la mort de Ricardo Reis, que em va agradar i entristir a parts iguals. No sé què ho va fer, si era el moment en què el vaig llegir o el llibre en si, però el llegia a poc a poc, molt més a poc a poc del que he llegit mai. No el recordo com un llibre especialment dens, tot i que les pàgines plenes de lletres i sense una gota de blanc poden descoratjar una mica, sinó com una bonica oda lisboeta.

Ja em perdonareu, però ara tinc ganes de copiar-vos la "Serenata sintètica" de Cassiano Ricardo:

Rua torta
. . . . . . . . . . Lua morta
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tua porta.


Edicions 62 té una versió en català d'aquesta obra de Saramago, traduïda per Víctor Martínez-Gil. Enllaço una fitxa del Què llegeixes? que en parla.

.

3 comentaris:

  1. No sé com és el Saramago de l'època bona. Jo ho he intentat amb "Ensayo sobre la ceguera", "La caverna" i "El viatge de l'elefant" i rien de rien, no m'agrada (que ja me'n podia adonar abans de cascar-me tres novel·les, però en fi). "L'any de la mort de RR" crec que no la llegiré ja, però me n'alegro que en parlis així, perquè se'l vaig regalar a mon pare fa anys i si ara dius que era de l'època bona, doncs em quedo tranquil.

    ResponElimina
  2. Reconec que la prosa de Saramago pot semblar ensopida, però al final hi trobes alguna cosa. Això sí, coincideixo amb tu que ha fet coses com ara Les intermitències de la mort que m'han obligat a obviar moltes de les obres escrites els últims anys.

    Si més no, podem recuperar l'anècdota protagonitzada per l'Esperanza Aguirre quan era ministra de Cultura:
    - ¿Qué le parece Saramago, ministra?
    - Sara Mago es una excelente pintora...

    Ai, las!

    ResponElimina
  3. A mi Saramago no em convenç. No he llegit L'any de la mort de Ricardo Reis, però, si el destaques és que deu tenir qualitat. Potser ho tornaré a provar. Coneixia l'anècdota, ben definidora del nivell mitjà dels qui ens manen. Salut!

    ResponElimina