La Bíblia de neó és la novel·la de joventut de John Kennedy Toole. La va escriure amb setze anys i sempre va pensar que no era prou bona literatura perquè veiés la llum. Li va dir bona nit i la va desar al calaix per sempre.
Kennedy Toole es va suïcidar després d'un període llarg de depressió i angoixa, provocada per frustracions personals i per la incapacitat de publicar l'obra magna que el va fer famós, La conxorxa dels enzes. Sort de la seva mare, que amb molta voluntat va aconseguir que l'obra del seu fill, a qui admirava molt, no es perdés en el temps. I després de l'èxit de La conxorxa..., va començar la febre per obrir calaixos i rescatar tot el que es pogués del malaguanyat Toole. La publicació no va ser fàcil, perquè hi va haver una pila d'interessos contraposats que no la van fer possible fins el 1989, 36 anys després d'haver estat escrita. Finalment, però, la llum va arribar, encara que fos de neó. Molt postmodern, tot plegat.
Pàgina de La Bíblia de neó a Anagrama. Traducció de Jordi Fibla.
.
Però val la pena llegir-la? Jo faig reverències al meu exemplar de "La conxorxa" cada nit abans d'anar al llit, però m'angoixa l'idea d'endur-me una decepció amb l'altre...
ResponEliminaPer cert: hi ha una botiga on tenen samarretes amb l'Ignatius Reilly! Porto setmanes esperant que els n'arribin de la meva talla.
A mi aquesta em va agradar, com a preludi de La conxorxa... Però la veritat és que encara tinc La conxorxa intocada, a la prestatgeria, esperant temps millors per a la lectura (esperant, en definitiva, tenir temps per llegir-la en condicions). Ai, las!
ResponElimina