divendres, 23 de juliol de 2010

La mort d'en Bunny Munro, de Nick Nave

De vegades la gent que fa música també escriu altres coses més enllà de les lletres de les seves cançons. De vegades hi ha músics que s'inventen personatges per a ocultar-s'hi al darrere, i de vegades s'inventen personatges per explicar-ne la vida als llibres. En Nick Cave fa música -té tres o quatre grups, no me'ls feu comptar- i, a més, ha escrit aquest llibre de què us parlo, prou interessant, prou divertit.

Hi ha un home que es diu Bunny Munro, i és clar, amb aquest nom no pot ser un tio normal. Té un entrecuix sobredimensionat i incansable, i el llibre ens explica com aquest entrecuix el durà a passar més o menys calamitats. Com que el llibre es titula La mort d'en Bunny Munro ja no explicaré res més. Tanmateix, em veig obligat a destacar amb molt d'afecte i tendresa el personatge del fill d'en Bunny, que és d'aquells que no s'obliden mai, i que potser és el personatge més important de l'obra.

Aquest cop us apunto l'enllaç de la pàgina web del llibre, en anglès: http://www.thedeathofbunnymunro.com/
.

5 comentaris:

  1. D'aquí a poc es publicarà en castellà també un llibre d'en Micah P. Hinson, i de fa uns mesos hi ha a les llibreries una novel·la del Robe Iniesta, d'Extremoduro. Sembla que de cop els ha donat a tots per publicar. El que m'estranya és que ningú no es decideixi a recollir/traduir cançons en format poemari, com fa temps s'havia fet, per exemple, amb en Brassens.

    ResponElimina
  2. Quant a la recopilació de lletres de cançons amb la corresponent traducció, trobo que seria una (sub)producte (pop) força interessant. No es podria fer amb les cançons de segons qui, és clar, però estaria bé.

    Sobre els cantants que escriuen hi ha més casos, com ara els de Joan Miquel Oliver o el del cantant d'Obrint Pas, i en anglès en trobaríem per avorrir. Suposo que hi ha una bona raó comercial al darrere...

    ResponElimina
  3. D'aquest llibre n'he llegit crítiques molt bones i algunes de dolentes. No sé què fer. L'obra musical d'en Cave m'agrada en general, però potser amb això no n'hi ha prou, oi?

    ResponElimina
  4. David, jo també n'havia llegit crítiques bones i dolentes, però vaig tirar endavant i n'estic content. Llegint-lo vaig passar una bona estona. Val a dir, també, que la cara de cràpula del Cave em va decidir a llegir-lo... Quines coses em passen!

    ResponElimina
  5. D'acord, ho provaré i ja te'n diré alguna cosa. Tens raó que la cara d'en Cave (d'altra banda un tipus força assenyat en les entrevistes que li he llegit) anima bastant...

    ResponElimina