Isherwood, conegut sobretot per ser autor de Adéu a Berlín (obra en què es basa la pel·lícula Cabaret), escriu sobre un home sol, vidu, que ja no se sent jove però que no se sent vell. El recorregut per la vida d'aquest home dura un dia, que és el que es triga a explicar el més essencial i a insinuar altres vessants més profunds d'una existència humana. En aquest cas, explicar un dia del present de vegades equival a conèixer el passat sencer d'una persona, d'un personatge.
La vida d'un home sol pot ser avorrida i trista, sense gaires sobressalts, però pot ser una vida que val la pena explicar. Pot ser una vida sentimentalment eixuta, amb interessos metafísics i també interessos físics, amb amistats i odis i amb un gran pes de la reflexió. Isherwood la descriu amb gràcia, amb cert sentit de l'humor, amb una llengua prou rica i prou entenedora. Potser hi ha un tros de l'autor, en el personatge descrit?
No he vist la pel·lícula que s'ha fet sobre aquest llibre, dirigida per Tom Ford, i potser algun dia ho faré. De moment en tinc prou amb l'obra original, saborosa i profitosa.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada