L'home que es va perdre, de Francesc Trabal

Trabal era de Sabadell i se'n sentia orgullós. Passejava Rambla amunt acompanyat per una colla de joves cridaners, atrevits, amants de les bajanades i de la provocació. Francesc Trabal és l'autor de l'estirabot, és l'art de fer de l'anècdota, de la boutade, com a material literari.

L'home que es va perdre és una exageració, un joc genial. El protagonista és un expert a l'hora de perdre coses, de perdre persones, de perdre-ho tot, fins al punt que en fa un ofici sensacional. No és un il·lusionista, és l'home que es perd.

Vegeu la pàgina d'aquesta novel·la divertidíssima a Quaderns Crema i, sobretot, llegiu-la.

.

Vals, de Francesc Trabal

La força de Trabal, sabadellenc de soca-rel, és immensa, i es nota en totes les seves obres. Vals narra la història d'en Zeni, un noi de casa bona que viu la vida tan bé com pot, entre afliccions amoroses, incapacitat de compromís i divertiments amb noies diverses. Vals és el títol ideal, perquè d'un vals neix la història i amb un vals s'acaba, i perquè la novel·la té la cadència d'un vals que s'accelera, una mica com la cançó Une valse à mille temps, de Brel...

A Trabal se li critica que no sap acabar les obres, que sempre surt amb un estirabot i que la història es resol de qualsevol manera. Sense aquest estirabot, però, hi hauria una història tan ben traçada? Sempre he sospitat que Trabal, que escrivia amb tanta gràcia, bastia una trama exquisida només pel plaer d'acabar-la com li vingués de gust. Quin un, a l'hora de fer poca-soltades!

.