L'any de la mort de Ricardo Reis, de José Saramago

Saramago va tenir una bona època, escrivint. No dic que ja no la tingui, ni que no sigui un autor dels bons, però he llegit alguna cosa seva més fluixeta. Això de fluixet no ho puc dir de L'any de la mort de Ricardo Reis, que em va agradar i entristir a parts iguals. No sé què ho va fer, si era el moment en què el vaig llegir o el llibre en si, però el llegia a poc a poc, molt més a poc a poc del que he llegit mai. No el recordo com un llibre especialment dens, tot i que les pàgines plenes de lletres i sense una gota de blanc poden descoratjar una mica, sinó com una bonica oda lisboeta.

Ja em perdonareu, però ara tinc ganes de copiar-vos la "Serenata sintètica" de Cassiano Ricardo:

Rua torta
. . . . . . . . . . Lua morta
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tua porta.


Edicions 62 té una versió en català d'aquesta obra de Saramago, traduïda per Víctor Martínez-Gil. Enllaço una fitxa del Què llegeixes? que en parla.

.

L'alienista, de Joaquim Machado d'Assís

M'agraden les novel·les curtes i els relats llargs. Cal que estiguin ben construïts perquè puguin explicar en no gaires pàgines una història, donar prou informació al lector perquè conegui els personatges i hi pugui veure, si escau, una evolució. Tot això ho trobem a l'alienista, a més d'un bon sentit de l'humor i d'una gràcia narrativa autèntica. Machado d'Assís és un dels escriptors brasilers més ben considerats, i la veritat és que la brevetat de L'alienista empeny a buscar noves obres escrites per ell.

Si voleu aquest llibre cerqueu-lo a Quaderns Crema, amb la traducció de Xavier Pàmies: L'alienista.

.