Jónsi, la sensibilitat islandesa

Islàndia exporta, entre moltes altres coses, música. Björk o Sígur Ros en són un parell d'exemples clars, i justament d'aquesta última formació en neixen altres propostes musicals de membres del grup. Vull parlar-vos d'en Jónsi, el cantant del grup.

Nano d'una sensibilitat extrema, capaç d'interpretar amb un falset agudíssim i alhora càlid un grapat de melodies de vegades infantils, de vegades naïf, i de vegades més poètiques... En anglès o islandès, o en una llengua pròpia inventada, en Jónsi sempre té un matís adient o una angulació de la veu a punt per reblar el clau. Té un sol disc, de moment, si bé corren per Internet algunes versions que ha fet de cançons d'altres artistes. A més, vull destacar la petita participació a la pel·lícula How to train your dragon, amb una cançó molt vital, Sticks & Stones.

Us deixo una cançó seva que no em canso mai de sentir, anomenada Kolniður:

I un enllaç al seu web oficial.

.

Adam Green, un bon noi

Adam Green té una veu excepcional, i la fa servir per cantar melodies senzilles que entren molt bé. Crea cançons curtes, amb ritme, classificables sota etiquetes imaginatives com ara pop-folk indie, però que, sobretot, són molt personals. I què us diré de les lletres... Hi barreja imaginació, surrealisme, rimes increïbles però factibles i una mica de mala llet. Si en veieu fotos, veureu que fa cara de bon noi, però no me'n refiaria del tot... Perquè mira que n'arriba a dir de grosses, a les cançons! Desgrano el rosari de les meves preferides: Bluebirds, Carolina, Emily, Jessice, Hard to be a girl, Teddy boys, We're not supposed to be lovers, Bunnyranch, Frozen in time, Morning after midnight...

Vegeu-ne la pàgina oficial: Adam Green

"Your love-life precedes you,
your son-in-law feeds you
injections of cortisone"

.

Patrick Wolf, l'inefable

Avui parlo d'un dels artistes més interessants i més estrafolaris que hi ha. Patrick Wolf és anglès, ha estudiat violí la meitat de la seva vida i coneix molt la música. És jove (nascut el 1983), toca molts instruments i, a més de vestir ben estrafolàriament i de reinventar-se a cada disc, compon cançons boníssimes que, sovint, van més enllà de la música normaleta a la qual estem acostumats. Pot fer peces sublims (The libertine), optimistes (Magic position), divertides (Get lost), fosques (Tristan), sinistres (Vulture), inquietants (The childcatcher), himnes (Who will?), balades (Enchanted)...

Tanmateix, no ens enganyem: costa una mica entrar dins de la música d'en Patrick, però val la pena la mica d'esforç. Jo ho veig clar: a l'hora de fer música, ell sí que hi veu clar!

Vegeu la seva web oficial: http://patrickwolf.com/
Vegeu el seu myspace: http://www.myspace.com/officialpatrickwolf

"Sorrow by name, and sorrow by nature..."

Manel - Els millors professors europeus

Encento aquest blog amb bona música de fons: sonen els Manel, aquest quatre xicots senzills, amb pinta de ser una mica deixats (ja em perdonaran!), que han fet un grapat de cançons que entren molt i molt bé. El disc es diu Els millors professors europeus, però no crec que es refereixin al personal docent de les nostres universitats, sinó a algú amb feines i capacitats més normaletes, més humanes, com algú que sap embolicar un paquetet amb llaços vistosos o que sap fer el nus de la corbata. Els que sapigueu qui són Manel ja sabreu què vull dir.

Escolteu-los a: http://www.myspace.com/gatmanel

"Tu i jo asseguts a la barra d'un bar, sona bona música i som davant del mar"