Bodas de sangre, de Federico García Lorca

Per llegir García Lorca t'has de carregar d'energia i passió, la mateixa que ell dedicava a escriure i la mateixa que traspua per tots els seus textos. Bodas de sangre n'és un clar exponent: és una història de passions i de rauxes. L'obra la trobo equilibrada: dramàtica, lírica, reveladora, inquietadora, fins i tot patètica, però tot plegat en la mesura justa. L'únic element que no hi sobra és la tragèdia, que plana per la trama des de la primera paraula.

A Cátedra n'han fet, com sempre, una bona edició: Bodas de sangre.

.

Soldados de Salamina, de Javier Cercas

El títol promet. Sense saber de què va la història, em trobo un títol sobre una famosíssima batalla de la Grècia clàssica i la vista i el cor se me n'hi van. N'havia sentit a parlar tant, d'aquest llibre, que fins em feia basarda.

Soldados de Salamina combina una recreació d'un moment històric que va tenir lloc en un període molt de moda (és millor que estigui de moda que ben oblidat) amb una historieta lleugera que ajuda a fer fluir la narració. Obro la primera pàgina i hi caic, atrapat, i no me'n puc desfer, i això que parla d'un personatge al qual fàcilment se li podria dir el nom del porc, a priori, sense ni tan sols haver-nos aturat a pensar si li escau o no. A aquest personatge Cercas no li restaura automàticament el prestigi, sinó que te'l presenta de nou perquè el jutgis tu mateix, i et diu que, abans d'etiquetar-lo, escoltis el seu cas i després, lliurement, decideixis què vols fer-ne. Ni apologia ni mala premsa: un exercici d'equidistància, un miratge d'imparcialitat.

.

Nocilla dream, d'Agustín Fernández Mallo

L'Agustín Fernández Mallo és físic. Treballa amb radiacions nuclears. A més, ha escrit Nocilla dream, part d'un projecte més extens, fet de relats esparsos units per un rerefons comú: un àlber que creix, solitari, al costat de la carretera més solitària dels EUA. Entre les històries hi trobem altres textos, alguns dels quals són reflexions de l'autor mateix i d'altres són fragments i cites d'altres autors.

Crec que puc definir el llibre com narrativa sense manies: Fernández Mallo no té manies a l'hora d'incorporar definicions tècniques entre dos relats, no té manies a l'hora de tractar malament els seus personatges (com si no pogués evitar empènyer-los cap al punt gris i fatídic que tot personatge té), no té manies a l'hora de barrejar relat, filosofia, ciència, tecnologia, art i reflexió. Mentre el llegia, he notat que el llibre m'ha obert una porta de la ment: no sé cap on, però sé que obrir portes és bo. Val la pena provar-lo, encara que sigui per fer un tast d'alguna cosa diferent, estranyament rodona, que no sé si es pot dir novel·la, i que no sé si pot es pot dir de cap altra manera.

Vegeu la pàgina de l'editorial que va tenir l'encert de publicar l'obra: Nocilla dream a Candaya.

.

Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño

Avui toca un dels descobriments més grats dels darrers temps. Després de sentir a parlar per tot arreu de 2666, l'obra imponent i llarguíssima de Roberto Bolaño, xilè de naixement que va viure molt temps a casa nostra, vaig pensar que calia tastar-lo. I com que les causalitats de vegades són precioses, quan vaig anar a comprar-me 2666 a la llibreria no el tenien, i em vaig conformar amb Los detectives salvajes, que deien que era molt bona. Coi, si ho és! Quin gaudi de cadascuna de les pàgines, que no són pas poques.

Vegeu la fitxa del llibre a Anagrama: http://www.anagrama-ed.es/titulo/CM_232

.